Relacions obertes . Del personal al polític:
Revolució quotidiana i llibertària
Clarisse Chiappini Castilhos.
Aquestes són lliures reflexions sobre dimensió política de vivències personals. Em proposo fer un pont entre el personal i el polític, destacar la importància de la revolució quotidiana, de comprendre col·lectivament els nostres dolors, èxtasis i alegries situar-los en el moviment de transformació social. En la construcció d’una societat no patriarcal i “més enllà del capital”, com diria el mestre Mèszaros. No hi ha aquí cap rigor científic, és una explosió d’idees que van sortir dels meus cúmuls vivencials.
Des del meu punt de vista, defense els següents punts:
-Una de les institucions bàsiques del sistema patriarcal capitalista és la família hétero monogàmica.
-La pedra fonamental per al manteniment de la família hétero monogàmica és la fidelitat de la dona.
-Les famílies lesbianes reprodueixen aquesta norma.
-La idea que sexe sense amor és puteria -norma vàlida només per a les dones- és també una eina poderosa per al manteniment de la monogàmia obligatòria.
Aquesta proposta de discussió té base en llargues converses amb Marian Pessah i també amb altres amigues i companyes de molts espais i moments.
…
Alguns antecedents històrics i personals
…Per entendre el rol de la monogàmia en la reproducció del sistema del sistema patriarcal capitalista cal reflexionar sobre la família tradicional *burgesa des d’una mirada històrica. El propi marxisme ens mostra que la família *monogámica es va formar per garantir la transmissió de les herències generades per l’acumulació d’excedents.
El nucli familiar monogamic patriarcal va definir rigorosament el paper exercitat per l’home i la dona, rols que sempre ho van col·locar a ell en l’esfera del poder . És justament en la família que s’entrellacen de manera profunda el polític i el personal. On allò que cridem revolució quotidiana adquireix sentit.
En el capitalisme aquesta estructura va caure com a anell al dit, afavorint nítidament la reproducció de la plusvàlua. De quina forma? L’acció de les dones en el sistema familiar va contribuir i contribueix a reduir el cost de reproducció de la mà d’obra i així menors salaris són necessaris per a la classe obrera. La fada de la llar cuida de l’alimentació, seguretat, educació, i benestar de la família ; tot això sense rebre un centau a canvi. Afegim també que avui dia la majoria de les dones estan inserides al mercat de treball exercint dobles o triples jornades i són pitjor remunerades que els homes.Aquesta estructura de funcionament té raó material: la transmissió de l’herència i la reducció del cost de la reproducció de la força de treball.
Per què perdura en el temps la estructura familiar monógamica? Sens dubte, gràcies a la seva funció ideológica , el seu simbolisme de felicitat, la única forma possible de benestar. La ideologia de la “família monogámica feliç” és tan poderosa com altres representacions socials. És tan poderosa com l’autoritat patriarcal, la protección materna, i les seves macro-equivalents, l’Estat i les institucions. Aquestes representacions són l’instrument més eficaç per impedir la fi del sistema econòmic que es reprodueix a través de la destrucció material, de l’aixafament de les idees i de la violència.
Per Mészáros, l’aspecte més important de la família és la perpetuació i la internalització dels valors que no permeten contestar a l’autoritat del capital, que determinen què actituds permeten que els individus siguin acceptats com a normals, en comptes de desqualificats per comportament no conformista.
Com va succeir en el socialisme real? L’avantguarda de la revolució russa, coherent amb la concepció marxista de la família, va organitzar comunes per substituir el nucli familiar tradicional. Allí estava la pionera Alexandra Kollontai, amb tots els límits propis d’una pensadora immensa en un procés revolucionari. Infeliçment, aquesta revolució va ser absorbida pel poder patriarcal i banyada a les seves llars i política es transformés novament en un joc d’articulacions personals. El moralisme capitalista va ser transformat en un moralisme socialista , ple de regles i controls ideològics. Tot el que era estrany.com l’amor entre persones del mateix sexe- era considerat desviament burges. Gairebé cent anys després , les russes i els russos continuen unint-se en famílies tradicionals i repressores. Tal estructura solament es valida amb l’ajuda de la monogàmia imposada.
Les generacions lluitadora dels anys 60′ i 70′ presenten una visió més avançada del socialisme real. La seva meta ha estat la transformació plena de l’economia , la cultura i els valors; la revolució sexual. La crítica s’estenia de l’anomenat marxisme vulgar (economicisme) a la psicologia freudiana (civilització és repressió). La creació d’una nova societat no passaria amb prou feines per la col·lectivització dels mitjans de producció , era necessari crear una nova ideologia , un nou quotidià.
La revolució quotidiana i la lesbianitat
Sabem molt bé per on el socialisme real/patriarcal ens va conduir. Coneixem perfectament els efectes personals i socials del dogmatisme moral de la família tradicional . La història de la família és la història de la repressió de la creativitat, de la sexualitat i del plaer.
La família nuclear monogàmica servia , i encara serveix, per controlar la libido humana ( en particular de la dona); per reprimir el seu desig, principal font de la imaginació i la creativitat; per a la fabricació una infelitat que genera silenci i submissió. Submissió necessària per a la reproducció del capital i del món de dominació patriarcal. El somriure, l’alegria i la irrerència són obres del domini i han de ser eliminades i controlades per la culpa.
Desobedientes. Experiencias y reflexiones sobre poliamor, relaciones abiertas y sexo casual entre lesbianas latinoamericanas. De N. Mogrovejo Aquise- m.pessah- Y.Espinosa Miñoso- G. Robledo (Eds.) Ed. En la frontera
Revolució quotidiana i llibertària
Clarisse Chiappini Castilhos.
Aquestes són lliures reflexions sobre dimensió política de vivències personals. Em proposo fer un pont entre el personal i el polític, destacar la importància de la revolució quotidiana, de comprendre col·lectivament els nostres dolors, èxtasis i alegries situar-los en el moviment de transformació social. En la construcció d’una societat no patriarcal i “més enllà del capital”, com diria el mestre Mèszaros. No hi ha aquí cap rigor científic, és una explosió d’idees que van sortir dels meus cúmuls vivencials.
Des del meu punt de vista, defense els següents punts:
-Una de les institucions bàsiques del sistema patriarcal capitalista és la família hétero monogàmica.
-La pedra fonamental per al manteniment de la família hétero monogàmica és la fidelitat de la dona.
-Les famílies lesbianes reprodueixen aquesta norma.
-La idea que sexe sense amor és puteria -norma vàlida només per a les dones- és també una eina poderosa per al manteniment de la monogàmia obligatòria.
Aquesta proposta de discussió té base en llargues converses amb Marian Pessah i també amb altres amigues i companyes de molts espais i moments.
…
Alguns antecedents històrics i personals
…Per entendre el rol de la monogàmia en la reproducció del sistema del sistema patriarcal capitalista cal reflexionar sobre la família tradicional *burgesa des d’una mirada històrica. El propi marxisme ens mostra que la família *monogámica es va formar per garantir la transmissió de les herències generades per l’acumulació d’excedents.
El nucli familiar monogamic patriarcal va definir rigorosament el paper exercitat per l’home i la dona, rols que sempre ho van col·locar a ell en l’esfera del poder . És justament en la família que s’entrellacen de manera profunda el polític i el personal. On allò que cridem revolució quotidiana adquireix sentit.
En el capitalisme aquesta estructura va caure com a anell al dit, afavorint nítidament la reproducció de la plusvàlua. De quina forma? L’acció de les dones en el sistema familiar va contribuir i contribueix a reduir el cost de reproducció de la mà d’obra i així menors salaris són necessaris per a la classe obrera. La fada de la llar cuida de l’alimentació, seguretat, educació, i benestar de la família ; tot això sense rebre un centau a canvi. Afegim també que avui dia la majoria de les dones estan inserides al mercat de treball exercint dobles o triples jornades i són pitjor remunerades que els homes.Aquesta estructura de funcionament té raó material: la transmissió de l’herència i la reducció del cost de la reproducció de la força de treball.
Per què perdura en el temps la estructura familiar monógamica? Sens dubte, gràcies a la seva funció ideológica , el seu simbolisme de felicitat, la única forma possible de benestar. La ideologia de la “família monogámica feliç” és tan poderosa com altres representacions socials. És tan poderosa com l’autoritat patriarcal, la protección materna, i les seves macro-equivalents, l’Estat i les institucions. Aquestes representacions són l’instrument més eficaç per impedir la fi del sistema econòmic que es reprodueix a través de la destrucció material, de l’aixafament de les idees i de la violència.
Per Mészáros, l’aspecte més important de la família és la perpetuació i la internalització dels valors que no permeten contestar a l’autoritat del capital, que determinen què actituds permeten que els individus siguin acceptats com a normals, en comptes de desqualificats per comportament no conformista.
Com va succeir en el socialisme real? L’avantguarda de la revolució russa, coherent amb la concepció marxista de la família, va organitzar comunes per substituir el nucli familiar tradicional. Allí estava la pionera Alexandra Kollontai, amb tots els límits propis d’una pensadora immensa en un procés revolucionari. Infeliçment, aquesta revolució va ser absorbida pel poder patriarcal i banyada a les seves llars i política es transformés novament en un joc d’articulacions personals. El moralisme capitalista va ser transformat en un moralisme socialista , ple de regles i controls ideològics. Tot el que era estrany.com l’amor entre persones del mateix sexe- era considerat desviament burges. Gairebé cent anys després , les russes i els russos continuen unint-se en famílies tradicionals i repressores. Tal estructura solament es valida amb l’ajuda de la monogàmia imposada.
Les generacions lluitadora dels anys 60′ i 70′ presenten una visió més avançada del socialisme real. La seva meta ha estat la transformació plena de l’economia , la cultura i els valors; la revolució sexual. La crítica s’estenia de l’anomenat marxisme vulgar (economicisme) a la psicologia freudiana (civilització és repressió). La creació d’una nova societat no passaria amb prou feines per la col·lectivització dels mitjans de producció , era necessari crear una nova ideologia , un nou quotidià.
La revolució quotidiana i la lesbianitat
Sabem molt bé per on el socialisme real/patriarcal ens va conduir. Coneixem perfectament els efectes personals i socials del dogmatisme moral de la família tradicional . La història de la família és la història de la repressió de la creativitat, de la sexualitat i del plaer.
La família nuclear monogàmica servia , i encara serveix, per controlar la libido humana ( en particular de la dona); per reprimir el seu desig, principal font de la imaginació i la creativitat; per a la fabricació una infelitat que genera silenci i submissió. Submissió necessària per a la reproducció del capital i del món de dominació patriarcal. El somriure, l’alegria i la irrerència són obres del domini i han de ser eliminades i controlades per la culpa.
Desobedientes. Experiencias y reflexiones sobre poliamor, relaciones abiertas y sexo casual entre lesbianas latinoamericanas. De N. Mogrovejo Aquise- m.pessah- Y.Espinosa Miñoso- G. Robledo (Eds.) Ed. En la frontera
No hay comentarios:
Publicar un comentario